El pavelló

El pavelló es buit,
una porta grinyola, trenca el silenci.
L'eco d'uns passos ressona en la dolça buidor.
Està sol, però sap que per a no gaire estona.
Es treu un cigarro de la butxaca, es dolent, ho sap,
però esta nerviós, com cada cop que la veu.
Encén el cigar, camina cap al mig de la pista.
Sospira.
La porta torna a trencar el silenci.
Es miren.
Un lleu rubor il·lumina les seves galtes, unes galtes naturals, sense maquillar,
no li cal.
Camina cap a ell.
Es troben, l'un davant de l'altre, les respiracions, s'agiten.
Una dolça mirada,
que donarà lloc, a un petó amb olor a pavelló, galtes ruboritzades, respiracions agitades, i tabac.