I no puc pensar en res més que no sigui la meva mà dins la seva.
M'arrossega cap al mig de la plaça, que és comença a omplir, cada cop més i més gent. Ja falta poc perquè els músics comencin a tocar, el Tabal és prepara, nervis a flor de pell.
Ja és l'hora, camisa i bambes ven cordades, barret ven posat, hem pujo el mocador a l'alçada del nas.
Ja es sent el Tabal, els músics comencen a tocar, el miro, hem mira, noto els seus llavis a través del mocador. I, de sobte, la plaça s'omple de foc.