Fa calor, dins l'habitació, crec que m'ha vingut la inspiració! Salto del llit i agafo la meva vella llibreta i un bolígraf que trobo per allà. Torno al llit, recupero la meva posició, estirada sobre el marc de la finestra, obro la llibreta disposada a escriure.
Falsa alarma, la inspiració no arrib, com tantes altres vegades.
L'Ipod squgueix repetint la mateixa cançó, una i altra vegada, impertorbable.
Escric quatre ratlles al quadern, les llegeixo mentalment, si està bé, m'animo, n'escric dues més, en ratllo una. Potser d'aquí en surt el meu pròxim llibre, intento escriure'n una altra, o potser no.
Miro el cel. Escric. Penso en que deu estar fent. Torno a escriure.
Mossego el bolígraf i repaso el que he escrit fins ara, m'enfado amb mi mateixa, he tronat a escriure sobre ell.
La llum del vespre a desaparegut totalemtn. Poder que pari d'escriure. Ja no veig ni la silueta del banc del pati.
Que deu estar fent?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada