Nadal

Camino entre els arbres, al meu voltant només hi ha un silenci trencat pel cruixir que fan les meves bambes sobre la neu.

Les fulles dels avets donen un toc de color dins d'aquest blanc cegador.

Estic sumida en una espècie d'enyorança per coses que han passat, cosses que no han passat, i per coses que encara han de passar.

Llavors es quan el veig, quiet, més maco del que us podeu imaginar. La seva sola presència, fa que el blanc brillant de la neu sembli vulgar, i que el verd dels avets perdi color. Lentament mi acosto. Suaus ondulacions trenquen aquest mirall gegant.

Amb les cames creuades, sec en una roca que hi ha al bell mig. Tanco els ulls i mica en mica hem fonc amb l'entorn fins que acabo sent part d'ell.

Quan obro els ulls, una negror absoluta me'n volta, estic estirada al meu llit. D'aquí a tres o quatre hores hem llevaré i obriré els regals que m'han portat els reis.

Aquest any, però, els reis m'han portat un regal exclusivament per a mi.

Així que tanco els ulls, i amb un somriure d'idiota a la cara, torno a somiar amb el meu llac.